Occitan

(Adj. e nom 1) Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).
(nom 2) De l’anglés plastic explosive per plastic tanben eissit del latin plasticus.

plas | tic (2)

Adjectiu

Plastic

(art) Relatiu al modelatge.
- Art plastic, Art de modelar quina que siá figuras e d’ornaments de gisp, en tèrra, etc.
(per extension) Totes las arts del dessenh.
(medecina) Que cerca a remodelar las formas del còrs.
- La quirurgia plastica.
Sople, malleable.
(filosofia) Escolastica, çò qu'a la poténcia de formar.
- La vertut plastica dels animals, dels vegetals.
Qu'es pròpri a recebre una forma.
- Pasta plastica.
(fisica) Qualifica una deformacion que demora quand desaparéis sa causa.

Plastic masculin

plastic masculin

Explosiu fòrça poderós compausat d’exogèn o de pentrita, de ligant coma la goma butadièn-estirèn, de plastificants e a vegada d’òli minerala.

Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).