procuraire
Aparença
Occitan
Etimologia
De procurar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /pɾukyˈɾajɾe/
- provençau /pʀukyˈʀajʀe/
Sillabas
pro | cu | rai | re (4)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
procuraire | procuraires |
[pɾukyˈɾajɾe] | [pɾukyˈɾajɾes] |
procuraire masculin, (femenin: procurairitz / procuraira / procurarèla)
- Persona abilitada a agir per altrú.
- Oficièr establit per agir en justícia al nom d'aqueles que plaidejan.
- (Especialament) Avocat representant lo ministèri public.
- (religion Religiós encargat dels intereses temporals d’un ostal religiós.
Tanben s'utiliza: procurador / procurator
Sinonims
Traduccions
|