Vejatz lo contengut

recular

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Mot format del prefixe re-, de culus e de la desinéncia verbala -ar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ɾekyˈla/
provençau /ʀekyˈla/
escotar « recular »

Sillabas

re|cu|lar

Vèrb

recular (transitiu)

  1. Tirar o butar un objècte enrè.
  2. (Figurat) Alunhar qualqu’un de l'objectiu, remandar dins lo temps: temporizar, retardar, ajornar
    • A recular pel temps, òm enfortís lor messatge o òm l'avalís en ne sotalinhant lo desfasatge. «La Pèira d'azard : la pèira etrusca», (Joan-Claudi Forêt), 1990

recular (intransitiu)

  1. Anar enrè.
    • La paura bèstia reculava ambe la coa levada d'espant. «Balajum», (Joan Escafit), 2003
  2. Pèrdre de terren o regressar: retrogradar.
    • Lo 6 de decembre l'Armada Roja aviá bandit sa còntra ofensiva e lei tropas nazias reculavan de mai de cent quilomètres. «Testimòni d'un niston de la guèrra», (Claudi Barsòti), 2002
  3. Defugir de far quicòm per paur: racar, renonciar.
    • Lo Comte li respond : -Nebot, dizes fadeza,
    Car recular, quand cal, es cauza plan permeza !
    Se vòs sempre tenir un parier jurament,
    Me caldrà lèu anar à ton enterrament !
    Lo Romancero Occitan, (Prosper Estieu), 1912

se recular

  1. Se portar enrè.
    • Mon paire se reculèt sensa se revirar e d'una man, a tastas, te prenguèt una botelha lèst de la rompre sus la tèsta dau carpinhaire. «Testimòni d'un niston de la guèrra», (Claudi Barsòti), 2002

Variantas dialectalas

Sinonims

Derivats

Antonims

Traduccions

anar enrè
desplaçar ca enrè
Pèrdre de terren o regressar
remandar dins lo temps
Defugir de far quicòm per paur

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu recular
Gerondiu reculant
Participi passat
singular plural
masculin reculat reculats
femenin reculada reculadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present reculi
recule[N 1]
reculas recula reculam reculatz reculan
Imperfach reculavi reculavas reculava reculàvem reculàvetz reculavan
Preterit reculèri reculères reculèt reculèrem reculèretz reculèron
Futur recularai recularàs recularà recularem recularetz recularàn
Condicional reculariái reculariás reculariá reculariam reculariatz recularián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present recule recules recule reculem reculetz reculen
Imperfach reculèssi reculèsses reculès
reculèsse
reculèssem reculèssetz reculèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu recula ! reculem ! reculatz !
Negatiu recules pas ! reculem pas ! reculetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)
Lemosin
Infinitiu recular
Gerondiu reculant
Participi passat
singular plural
masculin reculat reculats
femenin reculada reculadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Present recule reculas recula reculam reculatz reculan
reculen
Imperfach reculava reculavas
reculaves
reculava reculavam
reculavem
reculavatz
reculavetz
reculavan
reculaven
Preterit reculei reculeras
reculeres
reculet reculeram
reculerem
reculeratz
reculeretz
reculeren
Futur recularai recularas reculará recularem recularetz recularan
Condicional reculariá recularias reculariá reculariam reculariatz recularian
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Present recule recules recule reculem reculetz reculen
Imperfach reculessa reculessas reculessa reculessam
reculessem
reculessatz reculessan
reculessen
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Afirmatiu recula ! reculam ! reculatz !
Negatiu reculas pas ! reculam pas ! reculatz pas !
Nòtas


Catalan

Etimologia

Mot format del prefixe re-, de culus e de la desinéncia verbala -ar.

Prononciacion

Oriental: /rəkuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /rekuˈɫa/, valencià /rekuˈɫaɾ/, /rekuˈɫa/

Sillabas

re|cu|lar

Vèrb

recular

  1. recular (ca) dins los senses de
    1. Anar enrè.
    2. Tornar enrè.
    3. Defugir de far quicòm.
    4. Retardar dins lo temps.