romança

Occitan

Etimologia

(Nom commun) Del latin romanice « al biais dels Romans ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ruˈmanso̞/, /ruˈmanso̞/

provençau /ʀuˈmãⁿsə/, /ʀuˈmãⁿsə/

França (Bearn) : escotar « romança »

Sillabas

ro|man|ça

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
romança	romanças
[ruˈmanso̞]	[ruˈmanso̞s]

romança femenin

1. (poesia) Poèma d'origina espanhòla en vèrses mai sovent d'octosillabas e que tracta de subjèctes istorics, epics, amoroses, etc..
2. (musica) Mena de cançon amistosa o dolenta.
   1. (Per extension) Aire sus lo qual se canta una romança.
3. (sens figurat) Çò que fa mòstra d'un mena de sensibilitat banala.
4. (Anglicisme) Relacion romantica.
5. (lireratura) Estil de literatura consacrada a las aventuras amorosas.

Parents

• romanç
• romançar

Traduccions

alemand: Romanze (de) anglés: sentimental ballad (en), love song (en) basc: erromatar (eu) catalan: romança (ca)

espanhòl: romance (es), musica:romanza (es) francés: romance (fr) italian: romanza (it) portugués: romance (pt), musica: romança (pt), romanza (pt)

Forma de vèrb

romança

1. tresena persona del singula del present de l'indicatiu de romançar

Catalan

Etimologia

(Nom commun) Del latin romanice « al biais dels Romans ».

Prononciacion

Oriental central /ruˈmansə/, /ruˈmansə/, balear /roˈmansə/, /roˈmansə/, /ruˈmansə/, /ruˈmansə/

Occidental: /roˈmansa/, /roˈmansa/

Sillabas

ro|man|ça

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
romança	romances

romança femenin

1. (poesia, musica) romança ^(oc)

Portugués

Etimologia

(Nom commun) Del latin romanice « al biais dels Romans ».

Prononciacion

Portugal /ʀuˈmɐ̃sɐ/, /ʀuˈmɐ̃sɐ/

Brasil /ɦõˈmɐ̃sɐ/, /ɦõˈmɐ̃sɐ/, /xoˈmə̃sə/, /xoˈmə̃sə/

Sillabas

ro|man|ça

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
romança	romanças

romança femenin

1. (poesia, musica) romança ^(oc)