tuar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del bas latin tutare. Remplacèt la forma anciana aucir probablament per influéncia del francés.

Prononciacion

/tyˈa/

/kyˈa/ (est naut-lemosin)

França (Bearn) : escotar « tuar »

Sillabas

tu | ar (2)

Vèrb

tuar

  1. Levar la vida, far morir.

Derivats

Variantas dialectalas

  • tsuar[1] (marchés borbonés)

Sinonims

Traduccions


Conjugason

Lemosin
Infinitiu tuar
Gerondiu tuant
Participi passat
singular plural
masculin tuat tuats
femenin tuada tuadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Present tue tuas tua tuam tuatz tuan
tuen
Imperfach tuava tuavas
tuaves
tuava tuavam
tuavem
tuavatz
tuavetz
tuavan
tuaven
Preterit tuei tueras
tueres
tuet tueram
tuerem
tueratz
tueretz
tueren
Futur tuarai tuaras tuará tuarem tuaretz tuaran
Condicional tuariá tuarias tuariá tuariam tuariatz tuarian
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Present tue tues tue tuem tuetz tuen
Imperfach tuessa tuessas tuessa tuessam
tuessem
tuessatz tuessan
tuessen
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
iu tu eu
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
ilhs
elas
Afirmatiu tua ! tuam ! tuatz !
Negatiu tuas pas ! tuam pas ! tuatz pas !
Nòtas

Referéncias

  1. Henri Grobost, escrivaire de Navas