vaccina

Occitan

Etimologia

Del latin vaccinus « de vache » que dona tanben la varianta masculina vaccin. Elipsi del latin sabent variola vaccina, variòla de las vacas.

Prononciacion

/βa't͡sino̞/, /βa't͡sino̞/

Sillabas

vac|cin

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
vaccina	vaccinas
[βa't͡sino̞]	[βa't͡sino̞s]

vaccina femenin

1. (malautiá) Malautiá pròpra a la vaca e que se transmet a l’èsser uman mejans l’inoculacion, pel preservar de la variòla.
   • La vaccina foguèt descobèrta per Jenner.
2. Procediment utilizat per realizar una mena d’inoculacion.

Parents

• vaccin
• vaccinar
• vaccinacion

alemand: Impfstoff (de) anglés: vaccine (en) catalan: vaccuna (ca) espanhòl: vacuna (es)

francés: vaccine (fr) italian: vaccino (it) polonés: portugués: vacina (pt)

Forma de vèrb

vaccina

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vaccinar.
2. Segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de vaccinar.

Francés

Prononciacion

França (Auvèrnhe) : escotar « vaccina »

França (Alsàcia) : escotar « vaccina »

Prononciacion

/vak.si.na/, /vak.si.na/

Forma de vèrb

vaccina

1. Tresena persona del singular au preterit de vacciner.