violent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
[bju'len(t)]
Sillabas
vi|o|lent
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | violent | violents |
[bju'lent(t)] | [bju'len(t)s] | |
Femenin | violenta | violentas |
[bju'lento̞] | [bju'lento̞s] |
violent
- Qu'es impetuós, qu'agís amb impetuositat, amb una fòrça non contenda, en parlant dels eveniments, de las causas o de las personas e de lors actes.
Traduccions
Anglés 
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
[ˈvaɪ(ə)lənt]
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
Catalan 
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « violent »
Prononciacion
- Oriental: central [biuˈɫen], balear [vioˈɫent], [viuˈɫen]
- Occidental: nord-occidental [bioˈɫen], valencià [vioˈɫent], [bioˈɫen]
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | violent | violents |
Femenin | violenta | violentes |
Francés 
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
França (Lion) : escotar « violent »
França (Lion) : escotar « violent »
Prononciacion
[vjɔlɑ̃]
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | violent | violents |
[vjɔlã] | ||
Femenin | violente | violentes |
[vjɔlã] |