violent
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
/bju'len(t)/
Sillabas
vi|o|lent
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | violent | violents |
| [bju'lent(t)] | [bju'len(t)s] | |
| Femenin | violenta | violentas |
| [bju'lento̞] | [bju'lento̞s] | |
violent
- Qu'es impetuós, qu'agís amb impetuositat, amb una fòrça non contenda, en parlant dels eveniments, de las causas o de las personas e de lors actes.
Traduccions
Anglés
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
- /ˈvaɪ(ə)lənt/
- Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « violent »
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
Catalan
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
- Oriental: central [biuˈɫen], balear [vioˈɫent], [viuˈɫen]
- Occidental: nord-occidental [bioˈɫen], valencià [vioˈɫent], [bioˈɫen]
- Espanha (Barcelona) : escotar « violent »
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | violent | violents |
| Femenin | violenta | violentes |
Francés
Etimologia
Del latin violens (« impetós, emportat, afogat, violent »), derivat de vis (« vigor, fòrça »).
Prononciacion
- Adjectif:
- /vjɔlɑ̃/
- França (Lion) : escotar « violent »
- Flexion verbala de violer:
- /vjɔl/
- França (Lion) : escotar « violent »
Sillabas
vio|lent
Adjectiu
violent
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | violent | violents |
| [vjɔlã] | ||
| Femenin | violente | violentes |
| [vjɔlã] | ||
Forma de vèrb
violent
- tresena persona del plural del present de l'indicatiu de violer