collaborator

Occitan

Etimologia

Del latin collaborator

Prononciacion

lengadocian /kullaβuɾaˈtu/, /kullaβuɾaˈtu/

provencau /kulabuʀaˈtu/, /kulabuʀaˈtu/

Sillabas

co|lla|bo|ra|tor

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
collaborator	collaborators
[kullaβuɾaˈtu]	[kullaβuɾaˈtus]

collaborator (provençau), (lengadocian); masculin, (femenin: collaboratora / collaboratritz)

1. (Trabalh) Lo que trabalha ensem amb un autra persona o mai per una òbra comuna
2. (Istòria) Nom donat, pendent la Segonda Guèrra mondiala, als ciutadans dels païses ocupats que montravan de la complasença per l’ocupant o tranalhavan en collaboracion amb el.
3. (Per extension, pejoratiu) Lo que trabalha amb un enemic.

Variantas dialectalas

• collaborador (gascon, lengadocian)
• collaboraire (lengadocian)

Parents

• collaboracion
• collaborar

Sinonims

sens istoric

• collaboracionista

Antonims

sens istoric

• resistent

Traduccions

alemand: Kollaborator (de), Mitarbeiter (de) anglés: collaborator (en), coworker (en) basc: lankide (eu) catalan: col·laborador (ca)

espanhòl: colaborador (es) francés: collaborateur (fr) italian: collaboratore (it) portugués: colaborador (pt)

Anglés

Etimologia

Del latin collaborator

Prononciacion

general /kəˈlæbəɹeɪtə/, /kəˈlæbəɹeɪtə/

EUA /kəˈlæbəɹeɪtɚ/, /kəˈlæbəɹeɪtɚ/

Sillabas

co|lla|bo|ra|tor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
collaborator	collaborators

collaborator

1. collaborator ^(en) / collaboratritz