conservatòri

Occitan

Etimologia

(adjectiu) Del latin conservatorius

(nom) Del latin conservatorium

Prononciacion

/konseɾβaˈtɔɾi/, /konseɾβaˈtɔɾi/, provençau /kõⁿseʀvaˈtɔʀi/, /kõⁿseʀvaˈtɔʀi/ França (Bearn) : escotar « conservatòri »

Sillabas

con|ser|va|tò|ri

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	conservatòri	conservatòris
	[konseɾβaˈtɔɾi]	[konseɾβaˈtɔɾis]
Femenin	conservatòria	conservatòrias
	[konseɾβaˈtɔɾio̞]	[konseɾβaˈtɔɾio̞s]

conservatòri

1. (drech) Que l'objectiu es de conservar.
   • Una oposicion, un sagelat son d'actes conservatòris, de mesuras conservatòrias.

Parents

• conservar
• conservator / conservador
• conservacion

alemand: anglés: conservative (en) basc: catalan: conservatori (ca)

espanhòl: conservatorio (es) francés: conservatoire (fr) italian: conservatorio (it) portugués: conservatório (pt)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
conservatòri	conservatòris
[konseɾβaˈtɔɾi]	[konseɾβaˈtɔɾis]

conservatòri masculin

1. Lòc destinat a conservar quicòm.
2. Esabliment public qu'assegura lo manten de las tradicions, de las arts, dels sabers, dels sabers far e pomòu lor ensenhament.
3. (França) Escòla de musica.

alemand: Konservatorium (de) anglés: conservatory (en), conservatoire (en) basc: catalan: conservatori (ca)

espanhòl: conservatorio (es) francés: conservatoire (fr) italian: conservatorio (it) portugués: conservatório (pt)