lengadocian, gascon /disˈpyto̞/

escotar « disputa »

provençau /disˈpytə/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
disputa	disputas
[disˈpyto̞]	[disˈpyto̞s]

Discussion mai o mens viva al subjècte d’opinions, d’interésses.
(per extension) Altercacion violenta, querèla.
Discussion, debat publics qui se fasián dins las escòlas, per resòlvre las questions de teologia, de filosofia, etc.

Sinonims

Locucions

aver disputa

Traduccions

alemand: Streit ^(de), Auseinandersetzung ^(de), Wortwechsel ^(de), Disput ^(de)
anglés: dispute ^(en)
basc: ahakar ^(eu), disputa ^(eu), aharra ^(eu)
catalan: agarrada ^(ca), disputa ^(ca), discussió ^(ca)

espanhòl: disputa ^(es), discusión ^(es)
francés: dispute ^(fr)
italian: disputa ^(it)
portugués: disputa ^(pt)

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Catalan

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

oriental /disˈputə/

occidental /disˈputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputes

disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Espanhòl

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

/disˈputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputas

disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Francés

Prononciacion

/dispyta/

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del passat simple de disputer

Italian

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

/ˈdisputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	dispute

disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Portugués

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

Portugal /diʃˈputɐ/

Brasil /dʒiʃˈputɐ/, /dʒisˈputə/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputas

disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar