disputa

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

lengadocian, gascon [disˈpyto̞]
escotar « disputa »
provençau [disˈpytə]

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
disputa disputas
[disˈpyto̞] [disˈpyto̞s]
  1. Discussion mai o mens viva al subjècte d’opinions, d’interésses.
  2. (per extension) Altercacion violenta, querèla.
  3. Discussion, debat publics qui se fasián dins las escòlas, per resòlvre las questions de teologia, de filosofia, etc.

Sinonims

Locucions

Traduccions


Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Catalan

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

oriental [disˈputə]
occidental [disˈputa]

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular Plural
disputa disputes
  1. disputa (oc)

Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Espanhòl

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

[disˈputa]

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular Plural
disputa disputas
  1. disputa (oc)

Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Francés

Prononciacion

[dispyta]

Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del passat simple de disputer

Italian

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

[ˈdisputa]

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular Plural
disputa dispute
  1. disputa (oc)

Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Portugués

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

Portugal [diʃˈputɐ]
Brasil [dʒiʃˈputɐ], [dʒisˈputə]

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular Plural
disputa disputas
  1. disputa (oc)

Forma de vèrb

disputa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar