Occitan

lengadocian, gascon /disuly'sju/, /disuly'sju/; provençau /disuly'sjũⁿ/, /disuly'sjũⁿ/

França (Bearn) : escotar « dissolucion »

dis|so|lu|cion

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
dissolucion	dissolucions
[disuly'sju]	[disuly'sjus]

dissolucion femenin

Estat d’un còrs d'en primièr solid que las partidas se son desseparadas las unas de las autras.
(particular, quimia) Operacion que l'efièch es de modificar la coesion de las moleculas dels còrses solids, liquids o gososes, los banhant dins lo liquid o lo metal liqueficat que cal; resultat d'aquela operacion.
(drech) Rompedura, acabament d'un ligam juridic.
(particular) Fach de far s'acabar l’existéncia legala d’una associacion, d’un partit politic, d’una organizacion sindicala.
(administracion) Acte de poder acabant lo mandat d’una assemblada.
(figurat) Depravacion.