incorporacion
Occitan
Etimologia
Del latin indicatio.
Prononciacion
/iŋkuɾpuɾaˈsju/, provençau /ĩⁿkupuʀaˈsjũⁿ/
Sillabas
in|cor|po|ra|cion
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| incorporacion | incorporacions |
| [iŋkuɾpuɾaˈsju] | [iŋkuɾpuɾaˈsjus] |
incorporacion masculin
- Accion d’incorporar, de s’incorporar o estat de las causas incorporadas.
- Cal pastar aquelas polveras fins a que l’incorporacion siá perfiècha.
- (figurat) L’incorporacion del pòble vencut amb los vencedors se realizèt lentament.
- (particular) (militar) Intrada de militars, de soldats dins un regiment.
- (especialament) Autorizacion qu’un evesque dona a un eclesiastic de far partida de son diocèsi.
- (nuclear) (Radioproteccion) Activitat dels radionucleids penetrant dins l’organisme per inalacion, ingestion o via cutanèa a partir del mitan ambiant.