matèria

Occitan

Etimologia

Del latin materia.

Prononciacion

lengadocian gascon /maˈtɛɾjo̞/, /maˈtɛɾjo̞/

provençau /maˈtɛɾjə/, /maˈtɛɾjə/

escotar « matèria »

Sillabas

ma|tè|ria

Nom comun

matèria femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
matèria	matèrias
[maˈtɛɾjo̞]	[maˈtɛɾjo̞s]

1. Çò qu'a de massa e ocupa d’espaci.
2. Çò de que una causa es facha.
3. (filosofia) Substància espandida, divisibla e susceptibla de recebre una forma quina que que siá.
4. (figurat) Subjècte sus lo qual òm escrich, òm parla.
5. (educacion) Subjècte ensenhat dins l'encastre d’un leisson.
6. (especialament) Unas de las partidas qu'es compauda la sciéncia del drech.
7. (medecina) Substàncias evacuada pel nau o pel bas.

Derivats

material immaterial materialisme materialista

materializar desmaterializar materializacion desmaterializacion

Locucions derivadas

donar matèria a estat de la matèria matèria bruta matèria en suspension matèria escolara matèria escura matèria fecala matèria grassa matèria grise matèria ignée matèria inerte matèria medicala

matèria nègra matèria organica matèria plastica matèria primièra matèria primitiva matèria seca matèria transformada matèria universitària matèria vegetala matèria vivanta taula de las matèrias

Traduccions

alemand: Stoff (de), Materie (de) anglés: matter (en) basc: catalan: ekai (ca), gai (ca)

espanhòl: matèria (es), assignatura (es) (escolar) francés: matière (fr) italian: materia (it), matera (it) portugués: matéria (pt)