nocturne

Occitan

Etimologia

Del latin nocturnus

Prononciacion

/nukˈtyɾne/, /nukˈtyɾne/, /nutˈtyɾne/, /nutˈtyɾne/, provençau /nukˈtyʀne/, /nukˈtyʀne/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	nocturne	nocturnes
	[nukˈtyɾne]	[nukˈtyɾnes]
Femenin	nocturna	nocturnas
	[nukˈtyɾno̞]	[nukˈtyɾno̞s]

nocturne

1. Que se debana pendent la nuèch.
2. (zoologia) Que viu de nuèch.
3. (biologia) Que las flors ne espelisson dins las sornièras.

Variantas dialectalas

• nocturn

Antonims

• diürne

Sinonims

• nuèchenc (lengadocian)
• nochenc (lengadocian)
• nueitenc (lengadocian)
• nueitiu (gascon)
• nueitau (gascon)

Traduccions

alemand: nächtlich (de) anglés: night (en), nocturnal (en) basc: catalan: nocturn (ca)

espanhòl: nocturno (es) francés: nocturne (fr) italian: notturno (it) portugués: noturno (pt)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
nocturne	nocturnes
[nukˈtyɾne]	[nukˈtyɾnes]

nocturne masculin

1. Una de las tres partidas de l’ofici de la nuèch, compausada de psalms e de leiçons.
2. Pèça de musica qu'es d’un caractèr suau e dolent.
3. (zoologia) Animal quue viu de nuèch.

Traduccions

alemand: Nocturne (de), Nokturne (de), Notturno (de) anglés: nocturne (en) basc: catalan: nocturn (ca)

espanhòl: nocturno (es) francés: nocturne (fr) italian: notturno (it) portugués: noturno (pt)

Anglés

Etimologia

Pel francés nocturne del latin nocturnus

Prononciacion

RU /ˈnɒktɜːn/, /ˈnɒktɜːn/, /(ˌ)nɒkˈtɜːn/, /(ˌ)nɒkˈtɜːn/

EUA /ˈnɑkˌtɝn/, /ˈnɑkˌtɝn/, /ˈnɑktɚn/, /ˈnɑktɚn/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
nocturne	nocturnes

nocturne

1. Òbra que l'objècte es la nuèch.
2. nocturne ^(en), musica

Francés

Etimologia

Del latin nocturnus

Prononciacion

/nɔktyʁn/, /nɔktyʁn/

França (Lion) : escotar « nocturne »

França (Vendèa) : escotar « nocturne »

Adjectiu

nocturne masculin o femenin, (plural: noctures)

1. nocturne ^(oc)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
nocturne	nocturnes
[nɔktyʁn]

nocturne masculin

1. nocturne ^(oc)