platina
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
- Dimunitiu plata.
Prononciacion
[plaˈtino̞] França (Bearn) : escotar « platina »
Sillabas
pla|ti|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
platina | platinas |
[plaˈtino̞] | [plaˈtino̞s] |
platina femenin
- Pichona plata utilizada dins diferents aparelhs o instruments.
- La platina d’un fusilh, d’un pistolet.
- La platina d’una sarralha.
- La platina d’un relòtge.
- Plataforma d'unes diferents aparelhs o instruments.
- La platina del microscòpi.
- La platina de l'electrofòn.
- (industria) Pèça tapadoira per empachar l'escorriment d'un fluid.
- Placa de cheminièra.
- Lesca de lard
- Facilitat per parlar sens relambi, de lenga lèsta.
- Amb el tot se sap, que n’a una platina !
Derivats
Traduccions
plata pichona |
Forma de vèrb
platina
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de platinar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de platinar
Francés 
Prononciacion
[platina]
Forma de vèrb
platina
- Tresena persona del singular del passat simple de platiner
Espanhòl 
Etimologia
Prononciacion
[plaˈtina]
Sillabas
pla|ti|na
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
platina | platinas |
[plaˈtino̞] | [plaˈtino̞s] |
platina femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
platina | platinas |
[plaˈtino̞] | [plaˈtino̞s] |
platina femenin
- Placa de veire o de metal
Portugués 
Etimologia
- De l’espanhòl platina « petit argent », que lo platin èra considerat cama una impuretat de l’argent quora los espanhòls de Colómbia lo discobrissán.
Prononciacion
escotar « platina »
Prononciacion
Portugal [plɐˈrinɐ] ; Brasil [plaˈtʃĩnɐ] , [plaˈtʃinə]
Sillabas
pla|ti|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
platina | platinas |
platina femenin
Forma de vèrb
platina