Vejatz lo contengut

procedir

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin procedere.

Prononciacion

/pɾuseˈði/ França (Bearn) : escotar « procedir »

Sillabas

pro|ce|dir

Vèrb

procedir

  1. Provenir, prene son origina.
    • (religion) Segon lo catolicisme, lo Filh es engendrat pel Paire, e lo Sant Esperit procedís del Paire e del Filh.
  2. (absoludament) Agir, far, obrar, menar una operacion.
    • Procedir a l'extinccion dels fuòcs.
  3. Se comportar d’un tal biais al respècte dels autres.
    • Son biais de procedir amb el es estranh.
  4. (justícia) Agir judiciàriament, realizar d'actes, d'accions, d'instruccions dins un procès.
    • Procedir en justícia, juridicament, per vias juridicas.
    • Procedir a l’inventari dels mòbles, a un partatge, a una adjudicacion.
    • Procedir a l’audicion dels testimònis, a l’instruccion, al jutjament d’un procès.
  5. En venir a, se metre a.
    • Acabem aquò primièr, puèi procedirem al rèste.
  6. Emplegar de mejans per capitar un quite resultat.
    • Procedir par intimidacion. — Procedir per rasonament.


Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin procedere.

Prononciacion

Oriental: central /pɾusəˈði/ balear /pɾosəˈði/, /pɾusəˈði/
Occidental: nord-occidental /pɾoseˈði/, valencià /pɾoseˈðiɾ/

Sillabas

pro|ce|dir

Vèrb

procedir

  1. Procedir