sèrva
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
- (vèrb) (nom1) Del latin servare
- (nom2) (adj) Del latin servus
Prononciacion
[ˈsɛɾβo̞] França (Bearn) : escotar « sèrva »
Nom comun 1
sèrva femenin
- Restanca, bacin
- Emplir la sèrva d'essença.
- Paissièira, pesquièr
- serra, plantolièira
- reserva, conserva
- (figurat) Accion de servar, garda, conservacion
Forma de vèrb
sèrva
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de servar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de servar
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
sèrva | sèrvas |
[ˈsɛɾβo̞] | [ˈsɛɾβo̞s] |
sèrva (al masculin sèrv / sèrf)
Forma d'adjectiu
sèrva