solvent

Occitan

Etimologia

De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »

Prononciacion

lengadocian, gascon /sulˈβent/, /sulˈβent/

provençau /sulˈvẽⁿ/, /sulˈvẽⁿ/

Sillabas

sol|vent

Nom comun

solvent masculin

Declinason
Singular	Plural
solvent	solvents
[sulˈβent]	[sulˈβents]

1. (quimia) Liquid o agent qu'a la proprietat de dissòlvre e de diluir d'autres substància (solidas, liquidas o gasosas), es a dire formar una fasa omogenèa amb lo quite solvent, sens los modificar quimicament e sens se modificar; l’ensemble formant una solucion.

Traduccions

alemand: Lösemittel (de), Lösungsmittel (de), Solvens (de) anglés: solvent (en) basc: disolbatzaile (eu) catalan: dissolvent (ca), solvent (ca)

espanhòl: disolvente (es) francés: solvant (fr) italian: solvente (it) portugués: solvente (pt)

Catalan

Etimologia

(nom) De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »

(adj.) Del latin solvo « pagar un deute »

Prononciacion

/sulˈβen/, /sulˈβen/

Sillabas

sol|vent

Nom comun

solvent masculin

Declinason
Singular	Plural
solvent	solvents

1. solvent ^(oc)

Adjectiu

solvent masculin o femenin, (plurals: solvents)

1. Que pòr venir un solvent
2. (economia) Solvable

Anglés

Etimologia

(nom) De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »

(adj.) Del latin solvo « pagar un deute »

Prononciacion

/ˈsɒlvənt/, /ˈsɒlvənt/

Sillabas

sol|vent

Nom comun

solvent

Declinason
Singular	Plural
solvent	solvents

1. solvent ^(oc)

Adjectiu

solvent

1. (economia) Solvable