son
![]() |
Occitan 
Etimologia
- (Adjectiu passessiu) Del latin seus.
- (Nom commun) Del latin sonus.
Prononciacion
[ˈsun]
França (Bearn) : escotar « son »
Adjectiu possessiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | son | sos |
[sun] | [sus] | |
Femenin | sa | sas |
[so̞] | [so̞s] |
son (forma non articulada) masculin singular
- Possessiu de la tresena persona del singular: d'el , qu'aperten a el.
- ex:Encontrèri son amic.
son (forma non articulada) femenin singular
- Possessiu de la tresena persona del singular: d'ela , qu'aperten a ela. Utilizat quand precedís un mot feminin que comença per una vocala.
- ex:Encontrèri son amiga.
lo son (forma articulada) (gascon) masculin singular
- Possessiu de la tresena persona del singular: d'el, qu'aperten a el.
- ex: Qu'ei lo son amic
Variantas dialectalas
Traduccions
Nom comun
son masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
son | sons |
['sun] | ['suns] |
- Çò que se pòt escotar o ausir.
- (En particular) Bruch armoniós produchs per un instrument de musica, caracterizat per un timbre e representat per una nòta.
Variantas dialectalas
- sòn (provençal)
Derivats
Sinonims
Forma de vèrb
son
- Tresena persona del plural de vèrb èsser de l'indicatiu present.
Catalan 
Etimologia
- (nom comun) Del latin somnus.
- (Adjectiu passessiu) Del latin seus.
Prononciacion
[sɔn] , [son]
Espanha (Manresa) : escotar « son »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
son | sones |
[sun] | [suns] |
son masculin
- Estat de sòm, de suspension de la consciéncia.
Variantas dialectalas
- so (tarragonin, mallorquin, menorquin)
son {{f}
- Enveja de dormir.
Adjectiu possessiu
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculin | son [?] |
sos [?] |
Femenin | sa [?] |
ses [?] |
son
- Possessiu masculin singular aton, equivalent a la forma tònica el seu.
Forma de vèrb
son
- (balear, alguerés) primièra persona del singular del present d'indicatiu de sonar.
Anglés 
Etimologia
De l'anglés ancian sunu. Mot parent de las formas germanicas (zoon en neerlandés e Sohn en alemand), de las lengas escandinavas (søn en danés e son en suedés), de las lengas eslavas (syn en chèc e син en ucraïnian) e del lituanian sūnus.
Prononciacion
['sʌn]
Reialme Unit (Londres) : escotar « son »
Sillabas
son (1)
Nom comun
son masculin
Traduccions
Derivats
Antonims
Francés 
Etimologia
- (Adjectiu passessiu)Del latin seus.
- (Nom comun 1) Del latin sonus.
- (Nom comun 2) Del latin secundus (« second »), çò qu'es eissit d’un segon sedaçatge de la farina.
Prononciacion
França (Cornimont) : escotar « son »
Canadà (Quebèc) : escotar « son »
Prononciacion
['sɔ̃] Canadà (Shawinigan) : escotar « son »
Adjectiu possessiu
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculin | son [?] |
ses [?] |
Femenin | sa [?] |
ses [?] |
son (forma non articulada) masculin singular
- Possessiu de la tresena persona del singular: d'el , qu'aperten a el.
son (forma non articulada) femenin singular
- Possessiu de la tresena persona del singular: d'ela , qu'aperten a ela. Utilizat quand precedís un mot feminin que comença per una vocala.
Nom comun
- (Nom comun 1)
son masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
son | sons |
[sun] | [suns] |
- (Nom comun 2)
son masculin
Espanhòl 
Etimologia
Del latin sonus.
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
son | sones |
[sun] | [sunes] |
son masculin
- Çò que se pòt escochar o ausir.
- Genral musical, un qu'es cuban, l’autre qu'es mexican.
- Bruch (espandiment d’una novèla).
- Motiu, rason, objectiu.
- ¿A qué son?
- Per quina rason?
Sinonims
(1)
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Adjectius possessius en occitan
- Occitan gascon
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- anglés
- Noms comuns en anglés
- francés
- Mots en francés eissits d’un mot en latin
- Adjectius possessius en francés
- Noms comuns en francés
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl