òrgue

Occitan

Etimologia

Del latin organum « maquina ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈɔɾɣe/, /ˈɔɾɣe/, provençau /ˈɔʀɣe/, /ˈɔʀɣe/

França (Bearn) : escotar « òrgue »

Sillabas

òr|gue

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
òrgue	òrgues
[ˈɔɾɣe]	[ˈɔɾɣes]

Òrgue de la Catedrala de Santa Ceselha d'Albi (sens 1)

Òrgue basaltic (sens 2)

Òrgue de farmacian (sens 3).

òrgue masculin

1. Instrument de musica de vent, amb clavièr e pedalièr, compausat de canons o tudèls de tot biais e de grandors diferentas, provesit en aire per la bofariá passant pel trau e que se fa sonar en apiejant sus las tòcas de la consòla.
2. (analogia) (geologia) Colomnas prismaticas de basalt que la disposicion paréis als canons d’un òrgue.
3. (analogia) Mòble presentant un assortiment de produchs.

Variantas dialectalas

• orguen (gascon)
• orguena
• òrgas

Derivats

• organista
• òrgue d'Estalin
• òrgue de maneta
• orgueneta
• jòc d'òrgue

Traduccions

alemand: Orgel (de) anglés: organ (en) basc: organo (eu) catalan: orgue (ca)

espanhòl: órgano (es) francés: orgue (fr) italian: organo (it) portugués: órgão (pt)