Vejatz lo contengut

bava

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : baba

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab qu'evòca lo babilh,

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbaβo̞/
escotar « bava »
provençau /ˈbavə/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
bava bavas
[ˈbaβo̞] [ˈbaβo̞]

bava femenin

De la bava que raja del morre d'un mul.(1)
  1. Saliva espessa e viscosa qu'escor de la boca.
  2. (zoologia) Mana d’escuma que s’escampa del morre d'unes animals.
    • Los lops e los ors, lecant-se las bavas,
    qu'entran dens la tuta e, de puei en puei,
    mantuns cabiròus e mantuas crabas
    que's demandan lhèu  : " On pitnaram uei  ? "
    Morta e viva, Miquèu de Camelat, 1913.
  3. (malacologia) Muc limparós que produson de gasteropòdes e qu'utilizan per far limpar lor còrsses sus la superficia pee la quala rebalan.
    • Pausa la grasilha bèla de per-dessús. Dels camins bartassièrs, Marcèu Esquieu, 2002.
    A la lèsta, doás dotzenas de limaucs totis terroses e plens de bava ...
  4. (medecina) Escuma que raja de la boca dels umans, sovent per causa de malautiá (ràbia, epilepsia, etc.).
    • De la ràbia, èra d'un blanc de susari, ambe de bava seca pegada als angles de la boca e las mans tremolantas. Balajum, Joan Escafit, 2003.
  5. (figurat) Consequéncia o produit immond o desgostant de quicòm.

Sinonims

malacologia

Derivats

Traduccions

Forma de vèrb

bava

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bavar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bavar

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab evocant lo babilh,

Prononciacion

Oriental: central /ˈbaβə/, balear /ˈbavə/
Occidental: nord-occidental /ˈbaβa/, valencian /ˈbava/, /ˈbaβa/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
bava baves

bava femenin

  1. bava (oc)

Forma de vèrb

bava

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bavar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bavar