bava
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab qu'evòca lo babilh,
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈbaβo̞/
- escotar « bava »
- provençau /ˈbavə/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| bava | bavas |
| [ˈbaβo̞] | [ˈbaβo̞] |
bava femenin

- Saliva espessa e viscosa qu'escor de la boca.
- (zoologia) Mana d’escuma que s’escampa del morre d'unes animals.
- Los lops e los ors, lecant-se las bavas,
- qu'entran dens la tuta e, de puei en puei,
- mantuns cabiròus e mantuas crabas
- que's demandan lhèu : " On pitnaram uei ? "
- Morta e viva, Miquèu de Camelat, 1913.
- (malacologia) Muc limparós que produson de gasteropòdes e qu'utilizan per far limpar lor còrsses sus la superficia pee la quala rebalan.
- Pausa la grasilha bèla de per-dessús. Dels camins bartassièrs, Marcèu Esquieu, 2002.
- A la lèsta, doás dotzenas de limaucs totis terroses e plens de bava ...
- (medecina) Escuma que raja de la boca dels umans, sovent per causa de malautiá (ràbia, epilepsia, etc.).
- De la ràbia, èra d'un blanc de susari, ambe de bava seca pegada als angles de la boca e las mans tremolantas. Balajum, Joan Escafit, 2003.
- (figurat) Consequéncia o produit immond o desgostant de quicòm.
Sinonims
malacologia
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
bava
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bavar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bavar
Catalan
Etimologia
Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab evocant lo babilh,
Prononciacion
- Oriental: central /ˈbaβə/, balear /ˈbavə/
- Occidental: nord-occidental /ˈbaβa/, valencian /ˈbava/, /ˈbaβa/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| bava | baves |
bava femenin
Forma de vèrb
bava