bava

Veire tanben : baba

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab evocant lo babilh,

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbaβo̞/, /ˈbaβo̞/

escotar « bava »

provençau /ˈbavə/, /ˈbavə/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
bava	bavas
[ˈbaβo̞]	[ˈbaβo̞]

bava femenin

De la bava rajant del morre d'un mul. (1)

1. Saliva espessa e viscosa qu'escor de la boca.
2. (zoologie) Mana d’escuma que s’escampa del morre d'unes animals.
3. (malacologia) Muc limparós que produson de gasteropòdes e qu'utilizan per far limpar lor còrsses sus la superficia suls la cual rebalan.
4. (medecina) Escuma que raja de la boca dels umans per causa de malautiá (ràbia, epilepsia, etc.).
5. (figurat) Consequéncia o produit immond o desgostant de quicòm.

Sinonims

malacologia

• bavarilha

Derivats

• bavada
• bavadura
• bavaire
• bavar
• bavarèl
• bavatge
• bavós

Traduccions

alemand: Speichel (de) anglés: pejoratiu: drool (en), spittle (en); saliva (en) basc: listu (eu), lerde (eu), adur (eu) catalan: saliva (ca), bava (ca)

espanhòl: baba (es), saliva (es) francés: bave (fr) espanhòl: baba (es), saliva (es) portugués: saliva (pt), baba (pt)

Forma de vèrb

bava

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bavar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bavar

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar baba d’origina onomatopeïca bab evocant lo babilh,

Prononciacion

Oriental: central /ˈbaβə/, /ˈbaβə/, balear /ˈbavə/, /ˈbavə/

Occidental: nord-occidental /ˈbaβa/, /ˈbaβa/, valencian /ˈbava/, /ˈbava/, /ˈbaβa/, /ˈbaβa/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
bava	baves

bava femenin

1. bava ^(oc)

Forma de vèrb

bava

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bavar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bavar