constitucion
Occitan
Etimologia
Del latin constitutio (« constitucion »), deribat de constituere (« establir », « plaçar »).
Prononciacion
- /kuns/ti/ty/'sju/
- (provençau) /kuns/ti/ty/'sjun/
Sillabas
cons | ti | tu | cion (4)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| constitucion | constitucions |
| [kuns/ti/ty/'sju] | [kuns/ti/ty/'sjus] |
constitucion femenin
- Biais qu'una causa es constituida, que sos elements combinats forman un ensems.
- (Drech) Lei o carta fondamentala que determina la forma del govèrn, que règla los drechs politics dels ciutadans e que dicta la politica d’un Estat o d’un grop d’Estats.
- (Particular) Ordenança, lei, reglament, legislacion anciana en matèria ecclesiastica.
- (Drech privat) Fach de crear, de fondar quicòm.
- Un contracte de constitucion. — Constitucion de dot.
- (Estereoquimia) Constitucion d’una entitat moleculara