estèrle

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin sterilis.

Prononciacion

lengadocian /esˈtɛɾle/, provençau /esˈtɛʀle/

França (Bearn) : escotar « estèrle »

Sillabas

es|tèr|le

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin estèrle estèrles
[esˈtɛɾle] [esˈtɛɾles]
Femenin estèrla estèrlas
[esˈtɛɾlo̞] [esˈtɛɾlo̞s]

estèrle

  1. Que pòrta pas de fruch.
    1. (reproduccion) Que se pòt pas reproduire.
      • Flor estèrla : dins la quala se realiza pas la fecondacion.
      • Òme estèrle : Òme que pòt pas aver d’enfants.
    2. (per extension) Qu'es impròpri a la produccion agricòla o vegetala, en parlant d’un sòl.
      • De lanas estèrlas, d'èrmes estèrles
    3. (geologia, mineralogia) Se ditz d’una ròca qu'es paura en mineral dins una expleitacion minièra.
    4. (figurat) Que produtz pas res per se meteis, que manca d’invencion, d’imaginacion.
      • Una ment estèrla, un autor, un poèta estèrle, etc.,
  2. (medecina) Qu'es inèrt, liberat dels gèrmes e de sa vida microbiana.
    1. Se ditz dins lo meteis sens al figurat per diferentas causas.
      • Subjècte estèrle : Subjècte que, de se meteis, dona fòrça pauc de matèria a l’escrivan.
  3. (per extension) Qu'es pas maridat o maridada, Celibatèri.

Sinonims

Derivats

Traduccions


Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
estèrle estèrles
[esˈtɛɾle] [esˈtɛɾles]

estèrle masculin, (equivalent femenin: estèrla)

  1. Jovent qu'es pas encara maridat.