man

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : mañ

Occitan

Etimologia

Del latin manus.

Prononciacion

/ma/ (lengadocian), (gascon) /mo/ (lemosin)

França (Bearn) : escotar « man »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
man mans
[ma] [mas]

man femenin

  1. Anat. Partida del còs dels umans e de qualques mamifèrs situada al cap del braç que permet d'agantar los objèctes o de s'arrapar.
    Manuèla d'un vam foguèt sus el, sarrant de las doas mans la tèsta joveneta e, sens un mot, de son sicap, sos pòts brosents de fèbre quichèron aquela boca que veniá de parlar. (Leon Còrdas, Sèt pans)
  2. (Figurat) Direccion, costat.
    Espièt de tota man se i aviá pas quauqu'un (Max Roqueta, trach de "Lo Cromir" dins Lo grand teatre de Dieu)

Derivats

Traduccions

Istriòt

Etimologia

Del latin manus.

Prononciacion

/man/

Nom comun

man femenin

  1. Man.

Referéncias

  • Goran Filipi, Barbara Buršić Giudici, 1998, Istriotski lingvistički atlas. Atlante linguistico istrioto, Znanstvena udruga Mediteran, Pula.

Karon

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Nom comun

man

  1. Aiga.

Referéncias

Ladin

Etimologia

Del latin manus.

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular Plural
man mans

man femenin

  1. Man.

Nòta

Forma del dialècte del Val Gardena.

Referéncias

Neerlandés

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Païses Basses (Wijchen) : escotar « man »

Nom comun

man masculin

  1. Òme.