maneta
Aparença
Occitan
Etimologia
- Diminutiu de man
Prononciacion
- lengadocian, gascon /maˈneto̞/
- provençau /maˈnetə/
- escotar « maneta »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
maneta | manetas |
[maˈneto̞] | [maˈneto̞s] |
maneta femenin
- (mecanica) Manilha que servís a manobrar un mecanisme, un agre, un robinet, una ròda…
- (particular, elipsi) Maneta de jòc.
- Man pichona, manòta.
- (particular, al plural) Entrava pausada pels ponhets.
Traduccions
Manilha | |
---|---|
|
Manòta | |
---|---|
|
Entrava ligant las mans | |
---|---|
|
Maneta de jòc | |
---|---|
|
Forma de vèrb
manòta
- Tresena persona del singular des present de l'indicatiu de manetar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de manetar.
Catalan
Etimologia
- Diminutiu de man
Prononciacion
- Oriental: central /məˈnɛtə/ , balear /məˈnətə/ , /məˈnɛtə/
- Occidental: /maˈneta/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
maneta | manetes |
maneta femenin
- maneta (oc)
- pilon
- agulha del relòtge
- (micologia) Menas de campairòl: genre Sparassis e Ramaria
- (zoologia) Mena coralh Alcyonium palmatum
Espanhòl
SUDMERICA
Etimologia
- Diminutiu de man
Prononciacion
Nom comun
maneta
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
maneta | manetas |
Forma d'adjectiu
maneta femenin singular de maneto
Portugués
Etimologia
- Diminutiu de man
Prononciacion
- Portugal /mɐˈnetɐ/
- Brasil /mãˈnetɐ/ , /maˈnetə/
Nom comun
maneta
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
maneta | manetas |
Forma d'adjectiu
maneta femenin singular de maneto