marine
Aparença
Occitan
Etimologia
Nom comun
Prononciacion
/maˈɾin/ , provençau /maˈʀin/
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
[maˈɾin] | [maˈɾins] |
marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Forma de vèrb
Prononciacion
/maˈɾine/ , provençau /maˈʀine/
marine
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de marinar
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de marinar
Anglés
Etimologia
Prononciacion
/məˈɹiːn/
Adjectiu
marine
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
marine
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Catalan
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
[maˈɾin] | [maˈɾins] |
marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Espanhòl
Etimologia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
[maˈɾin] | [maˈɾins] |
marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Forma de vèrb
Prononciacion
/maˈɾine/ , provençau /maˈʀine/
marine
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de marinar
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de marinar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de marinar
Francés
Etimologia
Prononciacion
França (Somain) : escotar « marine »
Prononciacion
/maʁin/
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
marine femenin
- Çò que tòca a la navigacion sus la mar.
- Servici en mar.
- Armada de la mar ; la fòrça navala.
- (pintura) Quadre representar un pòrt de mar o una vista de la mar.
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Forma de vèrb
marine
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mariner.
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mariner.
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de mariner.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de mariner.
- Segonda persona del singular de l'imparatiu de mariner.
Italian
Etimologia
- De l'anglés marine
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
Prononciacion
/maˈrin/ marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Forma d'adjectiu
Prononciacion
/maˈrine/
marine
- femenin plural de marino.
Forma de nom comun
Prononciacion
/maˈrine/
marine
- Plural de marina.
Portugués
Etimologia
- De l'anglés marine
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marine | marines |
marine masculin
- Soldat de la fòrça navala dels Estats Units d'America o del Reialme Unit.
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en anglés
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- anglés
- Mots en anglés eissits d’un mot en latin
- Adjectius en anglés
- Noms comuns en anglés
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en anglés
- Noms comuns en catalan
- espanhòl
- Noms comuns en espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- francés
- Mots en francés eissits d’un mot en latin
- Mots en francés eissits d’un mot en anglés
- Noms comuns en francés
- Vèrbes conjugats en francés
- italian
- Mots en anglés eissits d’un mot en anglés
- Apèls de modèls incorèctes
- Noms comuns en italian
- Formas d'adjectius en italian
- Formas de noms comuns en italian
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en anglés