factura
Aparença
Occitan
Etimologia
Del latin factura
Prononciacion
- lengadocian /fatˈtyɾo̞/
- gascon, lengadocian /fakˈtyɾo̞/
- escotar « factura »
- provençau /fakˈtyʀə/ ,
Sillabas
fac|tu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
factura | facturas |
[fatˈtyɾo̞] | [fatˈtyɾo̞s] |
factura femenin
- Accion o efièch de far quicòm.
- Biais de far dins un art o un engenh.
- (arts) Execucion de la partida materiala d’una òbra d’art.
- (agricultura) Laurada, preparacion e trabalh de la tèrra.
- (comèrci) Memòria ont un vendeire o prestatari de servicis indica en detalh la quantitat, la qualitat e lo prètz de las mèrças que se liurèt o dels servicis renduts a qualqu’un.
- (Per meronimia) La soma facturada que cal pagar.
- (Per extension) Còst, montant d’una despensa.
- (Figurat) Contrapartida, resultat negatiu d’un eveniment, d’una action o d’una situacion.
Derivats
Traduccions
Pèça comptabla d'un vendeire tornada a son client | |
---|---|
|
Forma de vèrb
factura
- Tresena del persona del singular del present de l'indicatiu facturar.
- Segonda del persona del singular de l'imperatiu afirmariu facturar.
Catalan
Etimologia
Del latin factura
Prononciacion
- Balearic, Central /fəkˈtuɾə/
- Valencian /fakˈtuɾa/
Sillabas
fac|tu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
factura | factures |
factura femenin
- factura (oc) dins los senses de: biais de far, execucion.
- factura (oc), pèça comptabla d'un vendeire tornada a son client.
Forma de vèrb
factura
- Tresena del persona del singular del present de l'indicatiu facturar.
- Segonda del persona del singular de l'imperatiu afirmariu facturar.
Espanhòl
Etimologia
Del latin factura
Prononciacion
- /fakˈtuɾa/
Sillabas
fac|tu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
factura | facturas |
factura femenin
- factura (oc) dins los senses de: biais de far, execucion.
- factura (oc), pèça comptabla d'un vendeire tornada a son client.
Forma de vèrb
factura
- Tresena del persona del singular del present de l'indicatiu facturar.
- Segonda del persona del singular de l'imperatiu afirmariu facturar.
Francés
Prononciacion
- /faktyʁa/
Sillabas
fac|tu|ra
Forma de vèrb
factura
- Tresena persona del singular del passat simple de facturer.
Portugués
Etimologia
Del latin factura
Prononciacion
- Portugal /fɐˈtuɾɐ/
- Brasil /fatˈtuɾɐ/ , /fatˈtuɾə/
Sillabas
fac|tu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
factura | facturas |
factura femenin, abans de 1990 (ara: fatura)
- factura (oc) dins los senses de: biais de far, execucion.
- factura (oc), pèça comptabla d'un vendeire tornada a son client.
Forma de vèrb
factura
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- francés
- Vèrbes conjugats en francés
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin