perjure

Occitan

Etimologia

Del latin perjurus « menteur »

Prononciacion

lengadocian /peɾˈd͡ʒyɾe/, /peɾˈd͡ʒyɾe/

provençau /peʀˈd͡ʒyʀe/, /peʀˈd͡ʒyʀe/

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	perjure	perjures
	[peɾˈd͡ʒyɾe]	[peɾˈd͡ʒyɾes]
Femenin	perjura	perjuras
	[peɾˈd͡ʒyɾo̞]	[peɾˈd͡ʒyɾo̞s]

perjure

1. Que fa un perjuri, que fa un fals jurament, que trenca son jurament.

Variantas dialectalas

• perjur
• perjuraire

Parents

• perjurar
• perjuri

Sinonims

• infidèl
• traïdor / traite

Traduccions

alemand: meineidig (de), eidbrüchig (de) anglés: perjurious (en), perjurous (en) basc: catalan: perjur (ca)

espanhòl: perjuro (es) francés: parjure (fr) italian: spergiuro (it) portugués: perjuro (pt)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
perjure	perjures
[peɾˈd͡ʒyɾe]	[peɾˈd͡ʒyɾes]

perjure masculin, (femenin perjura)

1. Òme que fa un perjuri.

Variantas dialectalas

• perjur
• perjuraire

Traduccions

alemand: Eidbrüchige (de), Meineidige (de) anglés: perjurer (en) basc: catalan: perjur (ca)

espanhòl: perjuro (es) francés: parjure (fr) italian: spergiuro (it) portugués: perjuro (pt)

Vèrb

perjure

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de perjurar.
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de perjurar.

Anglés

Etimologia

Del latin periūrō, pel francés ancian parjurer

Prononciacion

lengadocian /ˈpɜː(ɹ)dʒə(ɹ)/, /ˈpɜː(ɹ)dʒə(ɹ)/

Vèrb

perjure

1. Perjurar.

Espanhòl

Prononciacion

lengadocian [?]

Vèrb

perjure

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de perjurar.
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de perjurar.