sortida

Occitan

Etimologia

De sortir

Prononciacion

/suɾˈtiðo̞/, /suɾˈtiðo̞/, provençau /suɾtiˈda/, /suɾtiˈda/ França (Bearn) : escotar « sortida »

Sillabas

sor|ti|da

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
sortida	sortidas
[suɾˈtiðo̞]	[suɾˈtiðo̞s]

sortida femenin

1. Accion de sortir.
2. Eissida, endacòm que se'n sortís.
3. (comèrci) Passatge d’un lòc dins un autre, en parlant des mèrças que se transpòrta.
4. (militar) Ataca que fan los assetjats, al sortir per liurar batalha als assetjaires e assajar de desliurar la plaça.
5. (automatica) Punt de ligam fisic dempuèi que un aparelh dona un senhal de comanda per agir sus un autre element.
6. (informatica) Donadas tornadas per una comanda après son execucion.

Sinonims

• eissida
• salhida

Antonims

• intrada
• entrada
• dintrada

Traduccions

alemand: Ausgang (de) anglés: exit (en), egress (en), way out (en) basc: irteera (eu) catalan: sortida (ca)

espanhòl: salida (es) francés: sortie (fr) italian: uscita (it) portugués: saída (pt)

Forma de vèrb

sortida

1. Participi passat al femenin singular del sortir

Catalan

Etimologia

De sortir

Prononciacion

Oriental: /surˈtiðə/, /surˈtiðə/

Occidental: nord-occidental /sorˈtiða/, /sorˈtiða/, valencian /soɾˈtiða/, /soɾˈtiða/, /suɾˈtiða/, /suɾˈtiða/

Sillabas

sor|ti|da

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
sortida	sortides

sortida femenin

1. sortida ^(oc)

Forma de vèrb

sortida

1. Participi passat al femenin singular del sortir