esperit

Occitan

Etimologia

Del latin spīrĭtus « buf »

Prononciacion

[espe'ɾit], /espe'ɾit/

França (Bearn) : escotar « esperit »

Sillabas

es|pe|rit

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
esperit	esperits
[espe'ɾit]	[espe'ɾits]

esperit masculin

1. Substància incorporala e imateriala.
2. (mitologia) Arma desincarnada dotada de pensada e de vida.
3. (filosofia) Principi de la pensada e de la reflexion.
4. Aptitud intellectuala particulara.
5. (particular) Vivacitat dans la reflexion.
6. (per extension) Memòria, ensemble de las pensadas d’una persona.
7. Caracteristica, sens d’un tèxte, d’un ensemble d’idèas o de sentiments, etc.
8. (gramatica) Signe diacritic grèc.
9. Esséncia, alcòl

Sinonims

Esperit uman

• ment

Parents

• esperital
• esperitós

Reviradas

alemand: Geist (de) anglés: spirit (en) catalan: esperit (ca) espanhòl: espíritu (es)

francés: esprit (fr) italian: spirito (it) polonés: portugués: espírito (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin spīrĭtus « buf »

Prononciacion

Oriental [əspəˈɾit], /əspəˈɾit/

Occidental [espeˈɾit], /espeˈɾit/

Sillabas

es|pe|rit

Nom comun

esperit masculin

1. esperit