portic
Occitan
Etimologia
- Del latin porticus.
Prononciacion
/puɾˈtik/, provençau /puʀˈtik/ França (Bearn) : escotar « portic »
Sillabas
por|tic
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| portic | portics |
| [puɾˈtik] | [puɾˈtiks] |
portic masculin
- (arquitectura) Galariá obèrta que la vòlta o lo plafon es sostengut per de colomnas, per d'arcadas.
- (gimnastica) Construccion destinada a d'exercicis gimnastics, ont de pals supòrtan una biga transversala a que son penjats d'armegs.
- (tecnica) Un aparelh de levatge en forma de pont se desplaçant al sòl sus de ralhs, o una estructura fixa sus que un carri de levatge pòt se desplaçar.
- (obratge public, transpòrts) Estructura que passa al dessús d'una calçada, e que servís de supòrt a de senhals de circulacion.
- Un portic de senhalizacion.
Derivats
- discípols del portic (discípols de Zenon, los estoïcians)
- doctrina del portic (escòla, doctrina del filosòf Zenon, que donava sas leiçons sota un portic d’Atenas)
- portic de seguretat