licéncia

Occitan

Etimologia

Del latin licentia « permission ».

Prononciacion

/liˈsensjo̞/, /liˈsensjo̞/, provençau /liˈsẽⁿsjo̞/, /liˈsẽⁿsjo̞/

Sillabas

li|cén|cia

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
licéncia	licéncias
[liˈsensjo̞]	[liˈsensjo̞s]

licéncia femenin

1. Permission.
2. Permission especiala, balhada pel governament, per exportar o per vendre unas merças.
3. (educacion en França) Grade qu'es entre aquel de bachelièr e aquel del doctor dins las facultats de letras, de sciéncias, de drech.
4. Permissivitat, libertat tròp granda, contrària al respècte, a la moderacion e a la modestia.
5. Libertat excessiva, desreglament, insubordinacion.
6. (poesia) Libertat que lo poèta se dona dins sos vèrses contra la règla e l’usatge ordinari.
7. (informatica) Contracte o declaracion que lo titular dels drechs d’un logicial autoriza un tèrç (o l'ensemble dels tèrces autorizats) al subjècte de l’usatge, de la distribucion o de la modificacion.

Sinonims

• certificat

Parents

• licenciat
• licenciar
• licenciament
• licenciós

Traduccions

alemand: Lizenz (de) (1) Genehmigung (de) anglés: (1); licence (en) o EUA license (en); lease (en) (7) basc: baimen (eu) catalan: llicència (ca)

espanhòl: licencia (es) francés: licence (fr) italian: licenza (it) portugués: licença (pt)

Forma de vèrb

licéncia

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de licenciar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de licenciar.