predestinacion

Occitan

Etimologia

Del latin praedestinatio.

Prononciacion

/pɾeðestinaˈsju/, /pɾeðestinaˈsju/, provençau /pʀedestinaˈsjũⁿ/, /pʀedestinaˈsjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
predestinacion	predestinacions
[pɾeðestinaˈsju]	[pɾeðestinaˈsjus]

predestinacion femenin

1. Accion de predestinar, determinacion inevitabla dels eveniments futurs, levat de la volontat dels individús.
2. (religion, teologia) Doctrina qu'afirma que lo salut dels òmes es fixat per la gràcia de Dieu ; lo liure arbitri es donc restrench.
   1. (religion, teologia) Doctrina protestanta que lo destin eternal de cada pecador, (paradís o enfèrn) es determinat per Dieu sens consideracion de sos actes aiçaval: per avança, de tota eternitat, que que faga per son salut.

Traduccions

alemand: Prädestination (de) anglés: predestination (en) basc: predestinazio (eu) catalan: predestinació (ca)

espanhòl: predestinación (es) francés: prédestination (fr) italian: predestinazione (it) portugués: predestinação (pt)