recidiva

Veire tanben : récidiva

Occitan

Etimologia

Del latin recidivus « que torna venir, que renaís » de recidere: « tornar caire ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /resiˈðiβo̞/, /resiˈðiβo̞/

provençau /ʀesiˈdivə/, /ʀesiˈdivə/

Sinonims

re|ci|di|va

Nom comun

recidiva femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
recidiva	recidivas
[resiˈðiβo̞]	[resiˈðiβo̞s]

1. Recabussada dins una fauta; accion de tornar cometre lo meteis delicte, lo meteis crime.
2. (medecina) Reaparicion d’una malautiá après una garison en aparéncia complèta e après de temps que pòt èsser long.

Parents

• recidivar
• recidivista

Traduccions

alemand: Rückfall (de) (drech), Rezidiv (de) (medecina) anglés: relapse (en) (tb malaitiá), repeat (en), , recidivism (en) basc: catalan: recidiva (ca)

espanhòl: reincidencia (es) (drech), recidiva (es) (medecina) francés: récidive (fr) italian: recidiva (it) portugués: recidiva (pt)

Forma de vèrb

recidiva

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de recidivar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de recidivar

Catalan

Etimologia

Del latin recidivus « que torna venir, que renaís » de recidere: « tornar caire ».

Prononciacion

Oriental: central /rəsiˈðiβə/, /rəsiˈðiβə/, balear /rəsiˈðivə/, /rəsiˈðivə/

Occidental: nord-occidental /resiˈðiβa/, /resiˈðiβa/ valencian /resiˈðiva/, /resiˈðiva/, /resiˈðiβa/, /resiˈðiβa/

Sinonims

re|ci|di|va

Nom comun

recidiva femenin

Declinason
Singular	Plural
recidiva	recidives

1. recidiva ^(oc)

Forma de vèrb

recidiva

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de recidivar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de recidivar

Espanhòl

Etimologia

Del latin recidivus « que torna venir, que renaís » de recidere: « tornar caire ».

Prononciacion

/reθiˈð̞iβ̞a/, /reθiˈð̞iβ̞a/, /resiˈð̞iβ̞a/, /resiˈð̞iβ̞a/

Sinonims

re|ci|di|va

Nom comun

recidiva femenin

Declinason
Singular	Plural
recidiva	recidivas

1. (medecina) recidiva ^(oc)

Forma de vèrb

recidiva

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de recidivar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de recidivar

Italian

Etimologia

Del latin recidivus « que torna venir, que renaís »[[Categoria:Mots en Modèl:ot eissits d’un mot en latin]] de recidere: « tornar caire ».

Prononciacion

/ret͡ʃiˈdiva/, /ret͡ʃiˈdiva/

Sinonims

re|ci|di|va

Nom comun

recidiva femenin

Declinason
Singular	Plural
recidiva	recidive

1. recidiva ^(oc)

Forma d'adjectiu

recidiva

1. femenin singular de recidivo

Forma de vèrb

recidiva

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de recidivare
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de recidivare

Portugués

Etimologia

Del latin recidivus « que torna venir, que renaís » de recidere: « tornar caire ».

Prononciacion

Portugal /ʀɨsiˈdivɐ/, /ʀɨsiˈdivɐ/

Brasil /ɦesiˈdʒivɐ/, /ɦesiˈdʒivɐ/, /xesiˈdʒivə/, /xesiˈdʒivə/

Sinonims

re|ci|di|va

Nom comun

recidiva femenin

Declinason
Singular	Plural
recidiva	recidivas

1. (medecina) recidiva ^(oc)

Forma d'adjectiu

recidiva

1. femenin singular de recidivo

Forma de vèrb

recidiva

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de recidivar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de recidivar