requisitòri

Occitan

Etimologia

Del latin requirere.

Prononciacion

lengadocian, gascon /rekiziˈtɔɾi/, /rekiziˈtɔɾi/

provençau /ʀekiziˈtɔʀi/, /ʀekiziˈtɔʀi/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
requisitòri	requisitòris
[rekiziˈtɔɾi]	[rekiziˈtɔɾis]

requisitòri masculin

1. (drech) Demanda facha per la persona encargada de complir dins un tribunal las foncions del ministèri public.
2. Discors que lo ministèri public, dins un tribunal, enumèra las cargas de l'accusacion e enumèra las penas previstas per la lei.
3. (figurat) Discors, escrich que conten una mena d’acte d’acusacion contra una persona, contra un partit, contra una doctrina.

Antonims

• plaidejament

Parents

• requisicion
• requisicionar

Derivats

• requisitòri introductiu
• requisitòri definitiu

Traduccions

denonciacion contra una persona, contra un partit, contra una doctrina
alemand: Anschuldigung (de) anglés: indictment (en) basc: catalan: requisitori (ca)	espanhòl: requisitorio (es) francés: réquisitoire (fr) italian: requisitoria (it) portugués: requisitório (pt)