seren

Occitan

Etimologia

(nom) De ser.

(adjectiu) Del latin serenus « sec, sens nivòl ».

Prononciacion

/seˈɾen/, /seˈɾen/, provençau /seˈʀen/, /seˈʀen/ França (Bearn) : escotar « seren »

Sillabas

se|ren

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
seren	serens
[seˈɾen]	[seˈɾens]

seren (lengadocian)

1. Aigatge, rosal, banhadura del ser;
2. Ventolin del ser.

Variantas

• serena

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	seren	serens
	[seˈɾen]	[seˈɾens]
Femenin	serena	serenas
	[seˈɾeno̞]	[seˈɾeno̞s]

seren

1. Qu'es clar, suau, pur e calm, en parlant del cèl, de l’aire, del temps.
   • Un cèl seren.
2. (figurat) Levat de treble e d’agitacion.
   • De jorns serens e astrucs.

Sinonims

• calme / calme
• pasible
• tranquil / tranquille
• suau

Derivats

• asserenar
• serenament
• serenatge
• serenejar
• serenós

Parents

• serenitat

Traduccions

alemand: heiter (de), ungetrübt (de) anglés: serene (en), untroubled (en), calm (en), clear (en), fine (en), peaceful (en), placid (en), unruffled (en) basc: zohar (eu) catalan: serè (ca)

espanhòl: sereno (es) italian: sereno (it) francés: serein (fr) portugués: calmo (pt), sereno (pt)