adjudicar

Occitan

Etimologia

Del latin adjudicare.

Prononciacion

lengadocian /add͡ʒyðiˈka/, /add͡ʒyðiˈka/

gascon /ad͡ʒyðiˈka/, /ad͡ʒyðiˈka/

provençau /add͡ʒydiˈka/, /add͡ʒydiˈka/

escotar « adjudicar »

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « adjudicar »

Vèrb

adjudicar

1. (drech de proprietat) Declarar, per autoritat de justícia, qu’una persona ven proprietària d’un ben mòble o immòble plaçat a l’enquant.
2. Se ditz d'un biais analòg en parlant dels provesiments, de las òbras, que son prepausadas al concors.
3. Declarar en jutjament qu’una causa contestada entre doas partidas aperten de drech a una d'aquelas.
4. Far venir un jutjament confòrme a las pretensions del demandaire.
5. (per extension) Se ditz en parlant d'unas causas que son balhadas a un d'aqueles que i podián pretendre.

s’adjudicar

1. S'apropriar quicòm.

Sinonims

• assignar
• conferir
• apropriar
• atribuir

Traduccions

alemand: zusprechen (de), zuerkennen (de), zuteilen (de), vergeben (de) anglés: award (en), adjudge (en), assign (en),allot (en), grant (en) basc: catalan: adjudicar (ca), assignar (ca), conferir (ca), apropiar (ca), atribuir (ca)

espanhòl: adjudicar (es), asignar (es), conceder (es) francés: adjuger (fr), décerner (fr), attribuer (fr) italian: aggiudicare (it), attribuire (it), assegnare (it) portugués: adjudicar (pt), atribuir (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin adjudicare.

Prononciacion

Oriental /ədʒuðiˈka/, /ədʒuðiˈka/

Occidental: nord-occidental /ad͡ʒuðiˈka/, /ad͡ʒuðiˈka/, valencian /ad͡ʒuðiˈkaɾ/, /ad͡ʒuðiˈkaɾ/

Vèrb

adjudicar

1. adjudicar ^(oc)

adjudicar-se

1. s'adjudicar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin adjudicare.

Prononciacion

/aðxuðiˈkaɾ/, /aðxuðiˈkaɾ/

Vèrb

adjudicar

1. adjudicar ^(oc)

adjudicarse

1. s'adjudicar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin adjudicare.

Prononciacion

Portugal /ɐdʒudiˈkaɾ/, /ɐdʒudiˈkaɾ/

Brasil /adəʒudʒiˈka(ɾ)/, /adəʒudʒiˈka(ɾ)/

Vèrb

adjudicar

1. adjudicar ^(oc)

adjudicar-se

1. s'adjudicar ^(oc)