rotlament
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- De rotlar.
Prononciacion
lengadocian /rulla'men/, gascon /rutla'men/, provençau /ʀutla'mẽⁿ/
Sillabas
rot|la|ment
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| rotlament | rotlaments |
| [rulla'men] | [rulla'mens] |
rotlament masculin
- Movement de çò que ròtla.
- (per extension) Bruch produtz per çò que ròtla.
- (figurat) Accion de se remplaçar alternativament dins una foncion o trabalh de contunh.
- (mecanica) Planièr de rotlament: mecanisme, inventat en 1869, permetent a una pèça de rotacion coma una ròda que ròtle amb mens de fretament que sus un planièr lis: lo limpament es remplaçat pel rotlament de boletas o de codolets mentenguts per una gàbia.
Locucions
- benda de rotlament
- fons de rotlament
- planièr de rotlament
- rotlament d'agulhas
- rotlament de bilhas
- rotlament de rotlèus
- rotlament de fons
Variantas dialectalas
- arròtlament (gascon)
- ròdament (lengadocian)
- ròtlament (lengadocian)
Parents
Traduccions
| movement de çò que ròtla | |
|---|---|
| |
| Mécanisme permettant aux roues de rouler plus facilement | |
|---|---|
| |