barbare
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- gascon /baɾˈβaɾe/
- escotar « barbare »
- provençau /baʀˈbaʀe/
Sillabas
bar|bare
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : gascon | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | barbare | barbares |
| [baɾˈβaɾe] | [baɾˈβaɾes] | |
| Femenin | barbara | barbaras |
| [baɾˈβaɾo̞] | [baɾˈβaɾo̞s] | |
barbare (gascon) , (provençau)
- (Antiquitat) Qualifica los pòbles que son pas grècs o romans.
- (figurat) Qu'es sauvatge, rude, ignorant ; que manca de civilizacion.
- Que manca d’armonia, d'estil.
- Qu'es crudèu, inuman.
Variantas dialectalas
- barbar (lengadocian, provençau)
Sinonims |
Antonims |
Derivats
Traduccions
|
|
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| barbare | barbares |
| [baɾˈβaɾe] | [baɾˈβaɾes] |
barbare (gascon) , (provençau) ; masculin, (femenin: barbara)
- (Antiquitat) Persona qu’aperten a un grop fòra de la civilizacion grèga, puèi, romana.
- (Antiquitat tardièra, per extension) Persona apertenent aus pòbles germanics que envasiguèron l’Empèri roman e autres envasidors, de las grandas migracions entre los sègles IV e VII.
- (pejoratiu) Òme o grop social considerat coma crudèu, inuman, violent.
Variantas dialectalas
- barbar (lengadocian, provençau)
Traduccions
|
|
Francés
Etimologia
Prononciacion
- /baʁbaʁ/
- França (Borg de Bressa) : escotar « barbare »
- França (Cornimont) : escotar « barbare »
- França (Limòtges) : escotar « barbare »
- França (Alsàcia) : escotar « barbare »
- França (Lion) : escotar « barbare »
- França (Limòtges) : escotar « barbare »
Sillabas
bar|bare
Adjectiu
barbare masculin o femenin, (plurals: barbares)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| barbare | barbares |
| [baʁbaʁ] | |
barbare masculin o femenin