Vejatz lo contengut

censura

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin censura.

Prononciacion

lengadocian, gascon /senˈsyɾo̞/, provençau /sẽⁿˈsyʀə/

França (Bearn) : escotar « censura »

Sillabas

cen|su|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
censura censuras
[senˈsyɾo̞] [senˈsyɾo̞s]

censura femenin

  1. Examèn qu’un governament fa realizar dels libres, dels jornals, de las pèças de teatre, etc., abans que se permeta la difusion.
  2. (metonimia) Còrs de las personas encargadas d'aquel examèn.
  3. Silenci mediatic al subjècte d'una publicacion o d'una informacion.
    • Censura mediatica.
  4. En matèria de dògma, jutjament que pòrta condemnacion.
  5. (religion) Escomenge, interdiccion ou suspension d’exercici e de carga eclesiastica.
  6. Pena disciplinària que los còrs, los òrdres, las comunautats e las assembladas deliberantas pronóncian contra un de lors membres.
  7. (Istòria) Dignitat e foncion del censor pels romans ancians.
  8. (legislacion) Anullacion d’un acte legislatiu que respècta pas d’autres dispositius legislatius, subretot las disposicions constitucionalas.

Parents

Derivats

Traduccions


Forma de vèrb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de censurar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de censurar

Catalan

Etimologia

Del latin censura.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « censura »

Prononciacion

oriental /sənˈsuɾə/, occidental /senˈsuɾa/

Sillabas

cen|su|ra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
censura censures

censura femenin

  1. censura (oc)

Forma de vèrb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de censurar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de censurar

Espanhòl

Etimologia

Del latin censura.

Prononciacion

/θẽnˈsuɾa/, /sẽnˈsuɾa/

Sillabas

cen|su|ra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
censura censuras

censura femenin

  1. censura (oc)

Forma de vèrb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de censurar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de censurar

Francés

Prononciacion

/sɑ̃syʁa/

Sillabas

cen|su|ra

Forma de vèrb

censura femenin

  1. Tresena persona del singulae del passat simple de censurer.

Italian

Etimologia

Del latin censura.

Prononciacion

/t͡ʃen'sura/

Sillabas

cen|su|ra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
censura censure

censura femenin

  1. censura (oc)

Forma de vèrb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de censurare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de censurare

Portugués

Etimologia

Del latin censura.

Prononciacion

Portugal /sẽˈsuɾɐ/; Brasil/sẽˈsuɾɐ/, /sẽˈsuɾə/

Sillabas

cen|su|ra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
censura censuras

censura femenin

  1. censura (oc)

Forma de vèrb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de censurar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de censurar