excentric
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Manlèu del latin excentricus, del grèc ancian ἐκκεντρικός ekkentrikós
Prononciacion
/et͡ssen'tɾik/
Sillabas
ex|cen|tric
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | excentric | excentrics |
| [et͡ssen'tɾik] | [et͡ssen'tɾiks] | |
| Femenin | excentrica | excentricas |
| [et͡ssen'tɾiko̞] | [et͡ssen'tɾiko̞s] | |
excentric
- (didactica) Que lo centre s’escarta d’un punt donat.
- (matematicas) Qu'a pas lo meteis centre.
- Cercles excentrics.
- Que s’alunha del centre.
- Qu'es alunhat del centre, excentrat.
- Quartièr excentric.
- (figurat) Qu'agís al contrari dels abituds conegudas.
- Un òme, una femna excentrica.
Parents
Traduccions
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| excentric | excentrics |
| [et͡ssen'tɾik] | [et͡ssen'tɾiks] |
excentric

- Òme que se somet pas als abituds o a las idèas recubudas per un biais de far, de parlar, de pensar extravagante.
- (technologia) Organ d’una maquina que servís a transformar un movement circular en un movement rectilinèu alternatiu.