invalide
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin invalidus
Prononciacion
- lengadocian, gascon /imβaˈliðe/
- procençau /ĩⁿvaˈlide/
Sillabas
in|va|li|de
Adjectiu
invalide
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | invalide | invalides |
| [imβaˈliðe] | [imβaˈliðes] | |
| Femenin | invalida | invalidas |
| [imβaˈliðo̞] | [imβaˈliðo̞s] | |
- Sens ges de fòrça nimai vigor.
- Sens valor.
- (militar) Qu'es vengut, per causa d’edat o de feridas, incapable de contunhar son servici.
- (medecina) Qu'a un damatge de santat, de tal biais que pòt pas mai exercir una activitat normala.
- (drech) Qu’a pas las condicions requeridas par las leis per produire son efièch.
Variantas dialectalas
Sinonims
sens fòrça, ferit
drech
Derivats
|
Nom comun
invalide masculin, (femenin: invalida)
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| invalide | invalides |
| [imβaˈliðe] | [imβaˈliðes] |
- (militar) Ancian soldat que patís d'invaliditat.
- (medecina) Persona tocada grevament dins sa santat, de tal biais que pòt pas exercir una activitat normala.
|
Forma de vèrb
invalide
Alemand
Etimologia
- Del latin invalidus
Prononciacion
- /ɪnvaˈliːde/
Sillabas
in|va|li|de
Adjectiu
invalide
Francés
Etimologia
- Del latin invalidus
Prononciacion
- /ɛ̃valid/
Sillabas
in|va|lide
Nom comun e adjectiu
invalide masculin o femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| invalide | invalides |
| [ɛ̃valid] | |