invalide

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin invalidus

Prononciacion

lengadocian, gascon /imβaˈliðe/
procençau /ĩⁿvaˈlide/

Sillabas

in|va|li|de

Adjectiu

invalide

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin invalide invalides
[imβaˈliðe] [imβaˈliðes]
Femenin invalida invalidas
[imβaˈliðo̞] [imβaˈliðo̞s]
  1. Sens ges de fòrça nimai vigor.
  2. Sens valor.
  3. (militar) Qu'es vengut, per causa d’edat o de feridas, incapable de contunhar son servici.
  4. (medecina) Qu'a un damatge de santat, de tal biais que pòt pas mai exercir una activitat normala.
  5. (drech) Qu’a pas las condicions requeridas par las leis per produire son efièch.

Variantas dialectalas

Sinonims

sens fòrça, ferit

drech

Derivats


Nom comun

invalide masculin, (femenin: invalida)

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
invalide invalides
[imβaˈliðe] [imβaˈliðes]
  1. (militar) Ancian soldat que patís d'invaliditat.
  2. (medecina) Persona tocada grevament dins sa santat, de tal biais que pòt pas exercir una activitat normala.


Forma de vèrb

invalide

  1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de validar
  2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de validar

Alemand

Etimologia

Del latin invalidus

Prononciacion

/ɪnvaˈliːde/

Sillabas

in|va|li|de

Adjectiu

invalide

  1. invalid (oc)

Francés

Etimologia

Del latin invalidus

Prononciacion

/ɛ̃valid/

Sillabas

in|va|lide

Nom comun e adjectiu

invalide masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
invalide invalides
[ɛ̃valid]
  1. invalide (oc)