posicion
Occitan
Etimologia
- Del latin positio, de ponere (« plaçar, pausar »).
Prononciacion
- /puzi'sju/
Sillabas
po | si | cion (4)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| posicion | posicions |
| [puzi'dju] | [puzi'sjus] |
posicion femenin
- Situacion dins una estructura, plaça dins un ensemble de coordenadas ; luòc, punt ont una causa es plaçada, situacion.
- (militar) Terren causit per i plaçar un còrs de tropas destinat a una operacion militara ; terren ocupat per l’enemic.
- Postura d’una persona, biais qu'una causa es pausada.
- (sexualitat) Situacion e postura dels còrs mentre l’acte d’amor.
- (dança) Biais de pausar los pés, l’un al respècte de l’autre.
- Punt de doctrina contenguts dins una tèsi.
- (per extension) Punt de vista ; avís.
- (figurat) Situacion, circonstàncias ont se trapam.
- Condicion, emplec, plaça.