Occitan

Del latin sequestrum (per las causas), de sequestrar (per las personas)

lengadocian, gascon /seˈkɛstɾe/

provençau /seˈkɛstʀe/

Nom comun

sequèstre masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
sequèstre	sequèstres
[seˈkɛstɾe]	[seˈkɛstɾes]

(Antiquitat romana) Aquel a çò del qual se depausava l’argent destinat a cromprar de jutges, d'electors.
(drech) Estat d’una causa en litigi plaçada dins de mans tèrças per òrdre de justícia o per convencion de las partidas, fins a que se règle e jutge l'afar que la causa es l'objècte.
La persona o l'institucion depositària, qu'òm plaça dins sas mans las causa de sequestrar.
La causa sequestrada.
Manmesa d’un Estat sus de territòris o de bens apertenent a un autre Estat o a sos residents.
Estat d’una persona privada de biais illegal e arbitrari de sa libertat.
Persona que fa la garda d’una persona sequestrada.
(medecina) Partida necrosada d’un teissut cellular, coma un fragment d’òs, que se trapa enclavada dins lo teissuts.