viatge

Occitan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

lengadocian /ˈbjat͡ʃe/, /ˈbjat͡ʃe/

lengadocian, gascon /ˈbjad͡ʒe/, /ˈbjad͡ʒe/

França (Bearn) : escotar « viatge »

provençau /ˈvjad͡ʒe/, /ˈvjad͡ʒe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
viatge	viatges
[ˈbjad͡ʒe]	[ˈbjad͡ʒes]

viatge masculin

1. Accion d'anar e de se carrejar dins un luòc distant de l'endrech que i demoram abitualament.
   • …coneisses Orfèu ? Orfèu lo transformèron en cicne per aver escudelat lo secrèt del seu viatge als Infèrns. «Man Trobat», (Alem Surre Garcia), 2014
2. (per elipsi) Raconte de viatge.
3. Accion de far l'anar e venir d'endacòm.
   • Aicí demòra lo Solelh nòstre paire. Ara que se fa vèspre, acaba son viatge de cada jorn : tardarà pas a se retirar. «Tres palometas blancas», (Andrieu Lagarda), 2003
4. (marina) L’ensemble de totas las merças que compausan la carga màger d’un naviri.
   1. (per extension) Ensemble merças, carga en general.
      • — E ben, se vòls, nos anam far al que portarà lo pus gros viatge de lenha. «Tres aucèls de l'ombra», (Andrieu Lagarda), 1958

Derivats

• viatjador
• viatjaire
• viatjar

Locucions

• agéncia de viatges
• a viatges
• bon viatge
• darrièr viatge
• dequé de viatge
• de viatge
  • anar de viatge
  • èsser de viatge
• en viatge
• grand viatge
• racontes de viatge
• sac de viatge
• un viatge de pastura
• un viatge de vira-vira
• un viatge es pas maridatge
• viatge blanc
  • far un viatge blanc
• viatge d'afars
• viatge de long cors
• viatge de noça
• viatge de plaser
• viatge organizat

Sinonims

• periple
• peregrinacion
• torn
• virada

Viatge amb aventuras

• expedicion
• odissèa

Viatge cortinèl

• escapada

Viatge pel mar

• crosièra (leng.) / crosiera (prov.) / crosèra (gasc.) / crotzèra (gasc.)

Viatge de motivacion religionsa

• romavatge
• pelegrinatge

Marina

• carga
• cargament

Parents

• viatgièr
• viatic

Traduccions

alemand: Reise (de) femenin anglés: journey (en), travel (en), trip (en), voyage (en) catalan: viatge (ca) masculin còrs: viaghju (co) masculin espanhòl: viaje (es) masculin esperanto: vojaĝo (eo)

francés: voyage (fr) masculin italian: viaggio (it) masculin maltés: vjaġġ (mt) portugués: viagem (pt) femenin sard: biàgiu (sc) masculin sicilian: viaggiu (scn) masculin

Forma de vèrb

viatge

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de viatjar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de viatjar

Catalan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

Oriental: central /biˈad͡ʒə/, /biˈad͡ʒə/, balear /viˈad͡ʒə/, /viˈad͡ʒə/

Occidental: nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/, /biˈa.d͡ʒe/, valencià /viˈad͡ʒe/, /viˈad͡ʒe/, /biˈad͡ʒe/, /biˈad͡ʒe/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
viatge	viatges

viatge masculin

1. viatge ^(oc)