viatge

Occitan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

lengadocian /ˈbjat͡ʃe/, /ˈbjat͡ʃe/

lengadocian, gascon /ˈbjad͡ʒe/, /ˈbjad͡ʒe/

França (Bearn) : escotar « viatge »

provençau /ˈvjad͡ʒe/, /ˈvjad͡ʒe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
viatge	viatges
[ˈbjad͡ʒe]	[ˈbjad͡ʒes]

viatge masculin

1. Accion d'anar e de se carrejar dins un luòc distant de l'endrech que i demoram abitualament.
2. (per elipsi) Raconte de viatge.
3. Accion de far l'anar e venir d'endacòm.
4. (marina) L’ensemble de totas las merças que compausan la carga màger d’un naviri.

Derivats

• viatjador
• viatjaire
• viatjar

Locucions

• bon viatge
• en viatge
• viatge blanc
• viatge d'afars

Sinonims

periple peregrinacion torn virada Viatge amb aventuras expedicion odissèa Viatge cortinèl escapada

Viatge pel mar crosièra (leng.) / crosiera (prov.) / crosèra (gasc.) / crotzèra (gasc.) Viatge de motivacion religionsa romavatge pelegrinatge Marina carga cargament

Traduccions

alemand: Reise (de) femenin anglés: journey (en), travel (en), trip (en), voyage (en) catalan: viatge (ca) masculin còrs: viaghju (co) masculin espanhòl: viaje (es) masculin esperanto: vojaĝo (eo)

francés: voyage (fr) masculin italian: viaggio (it) masculin maltés: vjaġġ (mt) portugués: viagem (pt) femenin sard: biàgiu (sc) masculin sicilian: viaggiu (scn) masculin

Forma de vèrb

viatge

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de viatjar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de viatjar

Catalan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

Oriental: central /biˈad͡ʒə/, /biˈad͡ʒə/, balear /viˈad͡ʒə/, /viˈad͡ʒə/

Occidental: nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/, /biˈa.d͡ʒe/, valencià /viˈad͡ʒe/, /viˈad͡ʒe/, /biˈad͡ʒe/, /biˈad͡ʒe/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
viatge	viatges

viatge masculin

1. viatge ^(oc)