viatge

Occitan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

[ˈbjad͡ʒe], /ˈbjad͡ʒe/

França (Bearn) : escotar « viatge »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
viatge	viatges
[ˈbjad͡ʒe]	[ˈbjad͡ʒes]

viatge masculin

1. Anar e se carrejar dins un luòc distant de l'endrech que i demoram abitualament.
2. (marina) L’ensemble de totas las merças que compausan la carga màger d’un naviri.

Derivats

• viatjador
• viatjaire
• viatjar

Sinonims

• periple
• peregrinacion
• torn
• virada

Viatge amb aventuras

• expedicion
• odissèa

Viatge cortinèl

• escapada

Viatge pel mar

• crosièra

Viatge de motivacion religionsa

• romavatge
• pelegrinatge

Marina

• carga
• cargament

Traduccions

alemand: Reise (de) femenin anglés: journey (en), travel (en), trip (en), voyage (en) catalan: viatge (ca) masculin còrs: viaghju (co) masculin espanhòl: viaje (es) masculin esperanto: vojaĝo (eo)

francés: voyage (fr) masculin italian: viaggio (it) masculin maltés: vjaġġ (mt) portugués: viagem (pt) femenin sard: biàgiu (sc) masculin sicilian: viaggiu (scn) masculin