trach
Occitan
Etimologia
- Del latin tractus « accion de traire ».
Prononciacion
- lengadocian/ˈtɾat͡ʃ/
- provençau /ˈtʀat͡ʃ/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| trach | traches |
| [ˈtɾat͡ʃ] | [ˈtɾat͡ʃes] |
trach masculin
- Accion de traire una veitura amb d'animals de tira.
- (per extension) Çò que servís a tirar una veitura, de còrdas, de correjas, de cadenas amb que s'atela lo caval.
- (per extension) Çò que se tira amb un arc, una balèsta, etc., e las javelinas que se lançan amb la man.
- (figurat) Las atacas de l'escarni, de la maldisença, de la calomnia, etc.
- Accion de tirar o de traçar una linha.
- (per extension) La quita linha.
- (particular) Marca que se fa sus la fusta o la pèira ont se va ressar.
- Lo trach de la rèssa
- (plural) Linhas de la cara.
- (figurat) Çò que destria, çò que caracteriza una persona, quicòm.
- Accion significativa, revelatritz d’un caractèr, d’un sentiment, etc.
- Pensada viva, brilhanta, imprevista.
Locucions
Variantas dialectalas
Derivats
Traduccions
Referéncias
Frédéric Mistral; avec un suppl. établi d'après les notes de Jules Ronjat, Lou Trésor dou Félibrige mis à jour, Marcel PETIT C.P.M., 1979