Occitan

Etimologia

Del latin basis, del grèc ancian βάσις, básis « grasa ».

Prononciacion

/ˈbazo̞/, /ˈbazo̞/ França (Bearn) : escotar « basa »

Sillabas

ba|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
basa	basas
[ˈbazo̞]	[ˈbazo̞s]

basa femenin

Partida inferiora d’un còrs que li servís de sosten.
(particular) (arquitectura) Çò que sosten lo fust de la colomna.
(matematicas)
1. (geometria) Superficia sus que se concep unes còrses solids ont son piejats.
  - La basa d’una piramida, d’un cilindre, d’un còn.
  1. (per extension) Costat du triangle opausat a l’angle que s'agach coma essent lo suc.
    - La basa del triangle.
  2. Costat d’una figura geometrica naturalament causit coma costa máger.
2. (algèbra lineària) Familha liura de vectors, generatritz d’un espaci vectorial.
3. (analisi real) Nombre real auçat a una poténcia variabla.
4. (aritmetica) Nombre de chifras utilizat per desnombrar.
  - Passar un nombre de la basa decimala a la basa exadecimala.
(analogia) (botanica) Costat opausat a la partida mai aguda d’un organ.
(militar) Ensemble dels punts d'avitalhament amb que una armada en campanha ten de relacions de contunh.
- basa d’operacions.
- Copar una armada de sas basas.
(marina) Pòrt d'avitalhament o de refugi per las naus de guèrra.
(quimia) Quina que siá matèria qu'a la proprietat de reagir als acids e de los neutralizar, al mens en partida. Solucion avent un pH superior a 7.
- Fòrça basas son pas que d'oxids metallics.
(telecomunicacions) Aparelh ligat a una linha fixa permetent lo foncionament de telefons sens fil a usatge domestic.
(electronica) Nom d’una de las electròdes d’un transistor bipolar.
(politica) Ensemble dels electors, dels sostens d’una politica o d’un partit.
(figurat) Çò qu'es lo principi, la donada fondamentala de quicòm o se que se pieja.

Parents

basic

Traduccions

alemand: Grundlage ^(de), Basis ^(de), Ansatz ^(de)
anglés: base ^(en), basis ^(en)
basc: oinarria ^(eu)
catalan: base ^(ca), fonament ^(ca)