Un article de Wikiccionari.
- Del latin retinere, familha de tenere (« téner »).
- lengadocian, gascon /reˈtene/, /reˈtene/
- provençau /ʀeˈtene/, /ʀeˈtene/
reténer
- Gardar per se meteis çò qu'es a qualqu'un mai.
- Gardar per sempre, conservar çò qu’òm ten, se’n desfar, se’n desprene pas.
- Se ditz, dins aquel sens, en parlant de las costumas, de las qualitats bonas o marridas qu’òm perdèt pas.
- Reténer l’accent de son país.
- Aquel vas reten quicòm de l’odor del vin que n’èra emplit.
- Se remembre, gardar en memòria.
- Reservar.
- Afermèt sa tèrra, mas se retenguèt los bòsques e los vinhals.
- Manlevar, sostraire d’una soma.
- Per ma paga, retengèron la soma que m'aviá estat prestada.
- S’assegurar per precaucion una persona, una causa.
- Reténer qualqu’un per dinar la dimenjada que ven.
- Reténer una cambra d'ostelaria.
- Arrestar, manténer, far demorar.
- Vos reteni pas !
- Reténer prisonièr.
- Arrapar, téner, per empachar un accident, una casuda, o per s’opausar a una mala accion.
- Seriá caigut dins lo precipici, se l’aguèri pas retengut.
- Arrestar, conténer, daissar pas anar.
- La paissièra reten l’aiga.
- Reténer son alen, sas lagremas, sos crits.
- Reprimir ; moderar ; empachar de s’emportar.
- Reténer un sorire.
- Me retenguèri de li respondre.
S’assegurar per precaucion una persona, una causa.
Arrestar, conténer, daissar pas anar.
gardar en memòria.
Gardar per se meteis çò qu'es a qualqu'un mai
|
|
|
Arrestar, manténer, far demorar
|
|
|
Se remembrar, gardar en memòria
|
|
|
|