Occitan

Del latin truncus « troncat, tronc »

lengadocian, gascon [ˈtɾuŋk]

provençau [ˈtʀũⁿ]

Nom comun

Declinason
Dialècte : lendadocian, gascon
Singular	Plural
tronc	troncs
[ˈtɾuŋk]	[ˈtɾuŋks]

tronc masculin

(botanica) Camba d’un arbre, tija consierada sens las brancas.
(botanica) Espina, ponchon, esquilha.
(anatomia) Origina, partida màger d’un vaissèl, d’un nèrvi.
- Lo tronc cerebral.
(anatomia) Partida màger del còrs d’un uman, d’un animal, levat del cap e dels membres.
(geometria) Partida compresa entre la basa d’un còn, d’una piramida, d’un prisma, e sa seccion per un plan.
(arquitectura) Tròç d’un fust de colomna.
(religion) Bóstia o arca de fusta o de metal sagelada sovent pausada dins las glèisas e que possedís una fenda per recebre l’argent de la almòinas.