Vejatz lo contengut

tronc

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin truncus « troncat, tronc »

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈtɾuŋk/
provençau /ˈtʀũⁿ/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lendadocian, gascon
Singular Plural
tronc troncs
[ˈtɾuŋk] [ˈtɾuŋks]

tronc masculin

  1. (botanica) Camba d’un arbre, tija consierada sens las brancas.
  2. (botanica) Espina, ponchon, esquilha.
  3. (anatomia) Origina, partida màger d’un vaissèl, d’un nèrvi.
    • Lo tronc cerebral.
  4. (anatomia) Partida màger del còrs d’un uman, d’un animal, levat del cap e dels membres.
  5. (geometria) Partida compresa entre la basa d’un còn, d’una piramida, d’un prisma, e sa seccion per un plan.
  6. (arquitectura) Tròç d’un fust de colomna.
  7. (religion) Bóstia o arca de fusta o de metal sagelada sovent pausada dins las glèisas e que possedís una fenda per recebre l’argent de la almòinas.

Parents

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin truncus « troncat, tronc »

Prononciacion

Oriental: central /ˈtɾoŋ/, balear /ˈtɾoŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈtɾoŋ/, valencian /ˈtɾoŋ/, /ˈtɾoŋk/
Espanha (Barcelona) : escotar « tronc »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
tronc troncs

tronc masculin

  1. tronc (oc)

Francés

Etimologia

Del latin truncus « troncat, tronc »

Prononciacion

/tʁɔ̃/
França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « tronc »
França (Somain) : escotar « tronc »
França (Ceret) : escotar « tronc »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
tronc troncs
[tʁɔ̃]

tronc masculin

  1. tronc (oc)