garda
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del germanic warda (« vigilància »), de l’indoeuropèu wer- (sens id.)
Prononciacion
/ˈgaɾðo̞/
- escotar « garda »
Sillabas
gar|da
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
garda | gardas |
[ˈgaɾðo̞] | [ˈgaɾðo̞s] |
garda (lengadocian), masculin o femenin
- (militar) Soldat realizant una garda, encargat de la proteccion d’una persona, de la vigiléncia d’un luòc.
- (militar) Soldat fasent partit d’un còrs de garda.
- (civil) Persona qu'es encargada de la garda de la comuna, dels bens comunals.
- Lo garda comunal es lo tambor de vila.
- (per extension) Se dich quina autra persona encargada de gardar qualqu’un o quicòm.
Variantas dialectalas
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
garda | gardas |
[ˈgaɾðo̞] | [ˈgaɾðo̞s] |
garda (lengadocian), femenin
- Partida d’una espasa, d’un sabre o d’un ponhal, e que servís a cobrir la man.
- Plantar fins a la garda.
- (al plural) (sarralhariá) Garniment que se plaça dins una serralha, per empachar que totas menas de claus la dobrisca pas.
- (Librariá) Fulhets blancs o de color que se plaça al començament e a la fin d’un libre, mai sovent de papièr e mai rarament de seda o de pèl.
Traduccions
Nom comun 3
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
garda | gardas |
[ˈgaɾðo̞] | [ˈgaɾðo̞s] |
garda femenin
- Accion o carga de protegir, de conservar, de defendre, de curar, de velhar qualqu’un o quicòm.
- (per extension) Batalhon encargat de gardar, de defendre un sobeiran, un prince, mai sovent, d’un còrs d’eleit.
- La Garda reiala, imperiala.
- La Garda nacionala : Se dich d’una tropa non soldada, compausada mai sovent d’elements civils, avent per dever de manténer l’òrdre e de contribuir a la defensa interiora del país.
- La Garda municipala : Tropa sedentària e soldada, encargada d’assegurar l’òrdre dins de vilas.
- (militar) Servici dels soldats qu'an lo dever de far fintanèla.
- Èsser de garda.
- Oficièr de garda.
- Soldats que montan la garda.
- Cridar la garda.
- (per extension) Quina que siá autra persona que complís, per ròtlament, un servici regular.
- L’infirmièra de garda.
- (Escrima) Biais de téner lo còrs e l’espasa o lo floret, per se plaçar sul cobèrt de son adversari, e que se pòsca aisidament lo tocar.
- Se metre en garda.
- (Espòrt de combat) Situacion de defensa al sol ont se pren las doas cambas de son adversari amb las sieunas.
Locucions
Traduccions
Forma de vèrb
garda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de gardar.
- Segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de gardar.
Francés
Prononciacion
- /ɡaʁda/
Forma de vèrb
garda
- Tresena persona del singular del preterit de garder.